Dinar de cloenda al delta amb sorpresa

Una excursió clàssica és la visita al delta de l'Ebre amb dinar a la caseta de fusta i visita a la punta de la banya. En aquest cas, aprofitant que per una banda nosaltres pujàvem desde Sagunt i que al ser dilluns de Pasqua, els padrins d'en Pauilolo no es podíen resistir a no donar-li la mona, doncs quedat allà, bé, hem quedat a l'Ampolla, amb temps suficient per arribar al restaurant després de perdrens totes les vegades que de costum ens perdem quan hi anem.

Però finalment, i a l'hora, allà ens hi hem ajuntat, l'àvia Maria Teresa, els avis de Badalona, el tito, la tieta i nosaltres tres per degustar, paté d'anguila fumada, encenalls de foie, anguila metjada (la novetat que a en Pau li ha encantat), gambes i ortigues de mar (que ja se sap, que jo només per això ja baixaria a dinar allà), de segon hi ha hagut tres tipus d'arrossos (marisc, caldós d'anec i seixat) apart d'unes costelles de xai, postres i cafès... 32€ per persona.

Després, volta de rigor pel delta fins la ja dita punta de la banya, un lloc realment maco, ja que t'hi trobes realment dins del mar, però el millor havia passat abans...

... i es que durant el dinar, abans de que en Pau rebés el seu ou de xocolata... ho hem fet 'oficial'... serem 4!!! (aquí hi van aplaudiments i xiscles d'emoció ;p). Així que ja sabeu, a partir de la propera aventura hi haurà un altre possible escriptor@

Però això ja serà més endavant. La present història posa punt i seguit aquí, després de 2000km. ja que com vam dir, aquest blog és força possible que es torni a obri en properes aventures per la Manxa.

Read More

La Manxa desde Sagunt

Això ja pràcticament s'ha acabat, han passat tres díes d'ençà que entressim de ple a les terres de Don Quixot amb la visita a Tembleque, Consuegra i Alcazar de San Juan i ara, ja estem més aprop de terres catalanes que manxegues. Han passat tres díes d'aquells que en diem de vacances, que passen lentament al principi, però, un cop esgotats, sembla que han passat a tota pastilla.

El primer dia vam visitar el Toboso, província de Toledo, pel matí i Campo de Criptana, a Ciudad Real, per la tarda. Del primer destacar principalment que seria el típic poble castellà, macot per visitar, amb palauets o cassasses dignes de veure, en una de les quals s'ha fet la casa museu Dulcinea del Toboso, doncs sembla ser que va pertànyer a la família de la dona que va insipirar a Cervantes per crear el personatge del Quixot. El museu però està orientat a com era la vida en aquestes cases durant l'època, no en el Quixot. Per altra banda també hi destaca un museu del Quixot, aquest sí, on, a l'estil del de les Alpujarres, hi ha infinitat d'edicions del llibre, en quasi bé tots els idiomes existents i moltes edicions dedicades per personatges històrics, desde Mandela fins la Cospedal o la Sara Montiel (manxega per excel:lencia).

I parlant de Sara Montiel, per la tarda vam anar a la seva vila natal, Campo de Criptana, on hi té un molí (on no hi vam entrar per descomtat), el que sí vam visitar va ser un que t'ensenyen la mecànica originals d'aquests 'gegants' de pedra i aspes (molins-ventiladors per nosaltres aquest viatge).. El que també vam veure va ser un Silo, vivenda típica sota terra de la zona, els laberínctics carrers de l'Albaicin del poble, i ja, al casc històric, el més destacable, el Pósito Real, que era un graner gegant que serviar com de prèstec pels agricultors de la zona al segle XVI, l'edifici és força interesant ja que s'hi va fer una premiada restauració a nivell europeu fa pocs anys. Actualment a banda de poder veure l'edifici s'hi fan exposicions temporals.

Ahir encara va ser més tranquil, el 'dia natura' del viatge. Una de les coses que hem trobat per la Manxa són la quanitat de camins, fàcilment transitables en cotxe per on et pots perdre (clar que amb la facilitat que els hi fem carreteres, doncs camins ja ni te cuento). Vam vorejar les llacunes de Miguel Esteban, el nostre poble, on hi vam poder veure flamencs i uns ànecs molt curiosos, un ens va creure caminant per la carretera d'una manera molt graciosa. En Pau va tirar pedres a l'aigua fins que es va cansar.

Després ens vam 'perdre entre vinyedos', tot i que ara estan quasi tots podats, no deixa de ser espectacular l'extensió de vinyes (em va semblar sentir a la casa rural que la més gran del mon, però de moment, no poso en dubte), i el contrast de la planta, la terra, el verd i el cel (SÍ, aquest díes no ens ha plogut gens!!!)

Després de dinar vam vorejar la laguna grande amb l'intenció de visitar la serra de Valhierro, però el punt d'informació de Madridejos (el poble més proper) estava tancat, així que per no arriscar vam girar cua i després d'una parada a Villacañas, sense gaire res a destacar ja que on vam estar més temps va ser al Mercadona, vam fer l'última parada del dia a la Laguna Larga, la que teòricament és l'estrella de les llacunes de la zona... doncs va ser estrella perque hi vam veure la posta de Sol i vam tenir bona llum per fer fotos..... del paisatge, perque bitxos... ni un, els flamencs devien estar tots a Miguel Esteban i la resta... doncs no ho sé, si us trobeu algun ocell perdut... indiqueu-le per anar cap a Toledo i d'allà que pregunti... En Pau sí que s'ho va passar bé, i ara no llençant pedres si no, entrant i sortint del 'bunker' d'observació dels ocells.

Ja avui, tocava Cuenca, que ens ha rebut amb una terra vermella espectacular i amb els molins de Mota del Cuervo, on hi hem parat a fer les fotos de rigor i poder dir que hem fet la 'santisima trinidad' dels molins... Consuegra (Toledo), Campo de Criptana (Ciudad Real) i Mota del Cuervo (Conca).

Després hem anat a Belmonte, on hem visitat el seu majestuós castell, 100% recomenable tot i els 8€ que costa l'entrada, ja que com es va estar construint fins al segle XIX, doncs no ha calgut reconstruir res i la barreja d'estils, tot i ser força eclèctica, doncs li dona un què de manera que el pati d'armes vist desde la torre de l'homenatge et tranporten a Invernalia (Juego de Tronos), però les habitacions decorades 'decimononicamente' són gairebé de 'luju asiatico'. Les vistes del poble i, especiament la Colegiata també tenen el seu punt.

Un cop dinats ha començat a ploure, així que la visita al casc de Belmonte l'hem feta motoritzats i com la pluja ens ha volgut acompanyar fins deixar la manxa igual que ho va fer per rebrens, i cada cop amb més intensitat, hem deixat la visita a San Clemente per una altra Tram de la Ruta del Quixot!

pd. No ho hem posat abans, però totes les entrades, exceptuant el Castell de Belmonte, costen com a molt 0.60€, així que és força senzill entrar a tot arreu.

Read More

Toledo. Dades

Toledo
Dormir

• Hotel Real de Toledo: dins de les muralles 72€ per dormir dues nits en una habitació triple. L'habitació i el bany estan molt bé. Qué més es pot demanar? El parking costa 10€ dia. L'esmorzar hi ha diferents opcions totes molt bé de preu; cafè o colacao més torrades i suc 2€ (opció Mireioneta), si enlloc de la torrada vols un entrepà de pernil són 3€ (opció Fer), això sí, ambdues amb suc natural que puja un euro més, les torrades soles 0.90€ (opció Pau), i el buffet costà 6€ però ens ha semblat força justet.

Menjar

• Alfileritos 24: menú diari 10€ o un més elaborat 18.5€, el primer a la taverna i l'altre al restaurant. En Pau se l'ha menjat i estava molt bó crema de carbassa, pollastre farcit de prunes i mousse de iogurt). Nosaltres ens hem partit un pica-pica de 15€ (croquetes de ceps, kumatos amb mozzarela, braves i carn de cèrvol amb bolets). Després una torrada de cèrvol amb poma i una altra de pressa amb salsa castellana. Tot (amb begudes) 40€. Com que ens han acceptat els tickets restaurant només ens ha costat l'euro de propina. El restaurant en si també és molt maco. Per repetir i recomenar.
• Cafè de l'Alcazar: a la novena planta de l'edifici es troba aquesta cafeteria, molt normal, però que val la pena per les vistes i un preu molt raonable. Dos refrescs i unes patates (rancies això si) 3.80€
• Del Fin: al casc antic, ben situat i amb una descoració ben curiosa, té un menú carregat de plats per 10€, hem agafat dues sopes castellanes (amb brou de carn, ou escalfat i pà) molt bones i uns espaghettis a la bolognesa (correctes) i de segon, ous trencats (boníssims) , bacallà en tempura (normalet) i carcamusas (una carn estofada de la terra que ens ha semblat més aviat fluixeta), els postres, iogurt, flam i torrijas de llet (correcte). En definitiva, bé, però amb la quantitat de llocs que hi ha, doncs, es podria provar un altre. Això sí, nosaltres el recordarem sempre per l'anècdota dels americans demanant torrijas de llet i la cambrera apuntant cafè amb llet.
• La Abadia: un dels que teníem entre cella i cella, el menjar ha estat molt bé, sortit de tapes, croquetes, ventresca, manxego, patè de cervol, el famos llom de cèrvol glassejat (espectacular) i un salmó caramelitzat amb poma (de aúpa), més una fondue de formatge de cabra on sucar-hi mandonguilles. Tot, (més begudes i un cafè) per 27€, el problema és que estàs apretat i s'hi està del tot còmode. A més a més, degut també a la manca d'espai, la cambrera ens ha tirat unes begudes, tocant a en Pau amb una cervesa que portava i tancat-l'ho... no ha passat a més la cosa, però jo esperava quelcom més que un plat de patates xips i un brownie.

Tembleque

Menjar

• Meson Venta de Tiembles: sorpren que sigui l'únic local a la plaça Major, i és un bar dels de poblem amb olor a fritanga i majoria aplastant d'homes a l'interior. Tot i així, a la terraça, és a dir, a la mateixa plaça, hem menja una ració de lacon i una de calamars a la romana (amb un arrebossat molt bó), un pel cares però abundants. Les racions, dues cokes i un tallat, 22€. Per menjar molt bé un algo, tenint en comte on estàs situat al poble, paga molt la pena.

El Toboso

Menjar

• Hotel Restaurante Dulcinea: vam menjar al bar, unes racions de aúpa: croquetes variades (de manxego, de xipirons en su tinta i de pernil), el preu de la ració eren 8€, però entraben 18 croquetes, encara en tenim. També vam demanar una ració d'espàrrecs amb bolets (una safata sencera) i una de lomo de campo amb boletes de foie i reducció de compota poma i vinagreta de mostassa. A més a més 4 cokes, amb les dues primeres ens van portar un 'pincho de tortilla' que devia ser una truita de tres ous. Tallat i invitació a xupito de la casa... 35€. Com va dir la Mireioneta, mai hagués dit que en un lloc com aquest cuinarien així.

Miguel Esteban

Dormir

Casa Rural Santa Ana: [intentaré escriure com si ho fes la Mireioneta, ja que aquesta descripció, hauria de ser seva, el problema és que el cansament l'ha vençut]. En Joaquín i l'Òscar fa 6 anys van tornar al seu poble. En Joaquín hi tenia un terreny i, després d'haver donat algunes voltes per Madrid i d'altres poblacions, va construir juntament amb el seu company, una casa de nines en tamany real, amb cinc habitacions, àmplies (potser el bany, un pèl incòmode, mal distribuit que dirien els entesos), on et sents com a casa, o millor. I no és per l'inmens saló, preciós per cert, on pots prendre un roibos i relaxar-te després d'un dia per la manxa o després de sopar, ni per la resta de la casa, decorada exquisitament fins l'últim detall. Tampoc pels sopars que prepara en Joaquín, sempre basats en una sopa i un segon plat amb productes de proximitat, de qualitat excelsa. Si s'hi està bé és per l'atenció que en Joaquín i l'Òscar, un logopeda i un ex-formador d'adults hi dediquen en que descansis i gaudeixis al màxim possible de tots els recursos de la seva zona. D'una manera més 'pràctica', vam agafar una oferta per setmana santa que consisitia en 3 nits amb 2 sopars per 220€, finalment vam sopar els 3 díes, més en Pau, esmorzars i algunes compres de productes hem gastat uns 290€, Però de veritat, que és un lloc per recomenar. Un dels millors allotjaments on hi hem estat. [i això ho firmo jo també]

Quero

Menjar

• Bar Juan: doncs, el que us podeu imaginar, típic bar Manolo, enmig d'un poble sense gaire res on la cuina era el millor de tot (sense ser d'escàndol eh!). Ració calamars, alitas de pollo i pintxo de truita, més les cokes i el tallat de rigor, 24€.

Read More

Cuenca. Dades

Belmonte
Menjar

• La Cochera: sortint del castell havíen deixat 'flyers' anunciant aquest restaurant, de menú a 9€ entre setmana i 12 caps de setmana i festius, amb força plats per triar, sent alguns, els típics de la zona. A més, s'hi anunciava una sala de jocs per a nens, així que per tal de no pensar gaire, ens hi hem dirigit de pet, i ens hem trobat exactament el que hi deien, la qualitat, doncs normal, així que hem menjat i en Pau s'ha distret una estona, que és del que es tractava.

Read More

Ciudad Real. Dades

Campo de Criptana
Menjar

• Rosa: cafeteria normalíssima, aprop del Pósito Real, ens va servir per esquivar la pluja. Dues xocolates desfetes i tres pastes, 8€.

Read More

Nuestro lugar en la Mancha

Hoy no tenía previsto escribir, en principio iba a hacer una sola entrada con la estancia 'en las tierras de la Mancha' pero he cambiado de idea.

Esta mañana hemos dejado Toledo, por cierto, la salida del hotel Real de Toledo es por la misma (muy estrecha) curva que por donde se entra, no por la otra salida del callejón, pues éste se estrecha hasta el punto de que no cabe ni el Golf.

Dicho esto, y tras muchas maniobras, nos hemos puesto en camino por tierras toledanas. La primera parada, que no ha sido tal, ha sido Mora, pues el pueblo daba bastante grimilla y buscando el castillo, que era la principal atracción, pues desde él se ven espectaculares vistas de los campos de olivos de la zona, nos hemos liado de manera tal que, nos hemos tenido que conformar con ver los paisajes desde la carretera misma, que no es poco.

De este modo, la carretera nos ha llevado hasta Tembleque, un pueblo normalito hasta que llegas a la plaza Mayor, con unos soportales barrocos en tres de las cuatro fachadas, en dos palabras IM-presionantes, ciertamente, Tembleque merece la visita tan solo por esta plaza, aparte de eso, tiene la iglesia de rigor y me ha gustado especialmente lo que actualmente es la biblioteca municipal, pues se trata de una ermita de forma octogonal (ermita de la veracruz).

Después de Tembleque, y de comer, of course, nos hemos desplazado hasta Consuegra, un pueblo (que ojo es del tramo VIII de la ruta del quijote, es que somos unos viajeros de lo más intrépidos ;p) que destaca por tener una panorámica de molinos de viento, se dice que son los que Don Quijote confundió con castillos, en lo alto de un cerro, al lado de un castillo. La vista ciertamente es muy bucólica, especialmente cuando uno de los objetivos del viaje era ver molinos de viento y, ver si Pau los confundía con ventiladores, bueno, pues dormía :O(. Después de la sesión fotográfica de la crestería de Consuegra, hemos bajado al pueblo y hemos dado una vuelta, la plaza mayor también es muy bonita, seguramente empañada en nuestro subconsciente por haber visto la de Tembleque horas antes, y el resto del pueblo pues está bien para un ratito.

La siguiente parada ha sido Alcazar de San Juan, ya en la provincia de Ciudad Real, un pueblo que entrando hemos pensado que daba miedo (estilo Mora), pero que el casco histórico nos ha sorprendido muy gratamente, históricamente fue muy importante pues dominó el priorato de la zona y tiene un conjunto monumental curioso, pues la piedra es muy rojiza, estilo Collounges la Rouge en el Perigord Noir. Además el pueblo no es tan pueblo, y cabe la posibilidad que todavía volvamos a recorrer la parte más nueva donde incluso hemos localizado unos caballitos, pero esto leerlo flojito no sea que Pau se dé cuenta.

Pero el motivo de la entrada es la casa Santa Ana de Miguel Esteban, de la casa ya os hablaremos en los datos prácticos cuando toque, pero de momento avanzar que se está de fábula y del pueblo, mejor otro día porque hoy simplemente ha sido alojarnos, ordenarlo todo y bajar a la zona común, en donde Pau se ha puesto a jugar con Ale, una niña madrileña de febrero del 2010 con la que ha congeniado en seguida y, de tal modo, que me he quedado en la casa escribiendo este rollo, sin poder ir a la procesión del pueblo, a la que ha ido Mireia con otra pareja que se aloja en la casa y Joaquín y Oscar, los propietarios (para que veáis el ambiente que se respira aquí).

Aunque reconozco que me costaba muchísimo, pues la vista se me iba hacia esta pareja de dos, que han corrido, han hecho teatro, ha jugado al conecta 4... si fuera una madre de esas tontas diría algo así como.... están taaaaan monossssssssssssssss. Pero es que lo están.

Pel que fa la processó...ha estat molt bé. El Joaquín, el propietari de la casa, ens ha acompanyat a una parella de Madrid i a mi a la processor...pel camí ens ha ensenyat un local on han representat obres i ens ha donat 5 cèntims de la seva vida al poble...quan érem a la plaça de l'església mirant els passos, ha vingut l'Òscar, el seu company...ens ha explicat que algun dels passos els han de guardar a cases particulars perquè no hi queben tots a l'església. Des d'un balcó, una noia ha cantat una saeta...tot el poble era allà,,,amb les seves millors gales...tots es saludaven i es desitjaven bona setmana santa...per algú de ciutat com jo...aquesta familiaritat és entre entrenyable i estranya...

Read More

En Toledo nunca llueve a gusto de todos.

I mira que una ciutat que et rep així... 
 

I t'obre aquesta porta per entrar...

 
ha de ser difícil que canviïs d'opinió.
 
I a veure, no ho ha fet, però no tot han estat 'flors i violes' aquest dos díes a 'l'ex-capital', degut, principalment, i com passa sovint (sobretot en setmana santa) al temps (plujes).

Toledo és excepcional, diríem que és una ciutat rodona, ben acabada i carregada de detalls, només cal fixar la vista en qualsevol lloc i el més probables és trobar una esglesia que sigui barreja d'estils gòtics i àrabs, una imponent porta, una escultura, una casa preciosa,...
 
Però quan després de les fotos panoràmiques de rigor i travessar les primeres portes de bisagra i del Sol amb bon temps i d'un dinar ben bó, surts i que el temps ha canviat i ara tot s'ha enfosquit, doncs toca la pera i que al poc de caminar pels estrets (tot sovint quan passa un cotxe t'has de ficar en una porteria perque pugui passar) i empinats (molest pel carro i pels adoquins) carrers de la ciutat, comença a ploure, doncs ja els ànims baixen considerablement, fins el punt que les vistes del Manxa que es veuen desde el mirador de la ciutat són lletges perque no s'hi veu tot el que s'ha de veure i peque t'estàs mullant.
 
Plou poc, però el suficient perque l'arribada a la plaça Zocodover, centre neuràlgic de la vila no ens sembli un gran lloc, (tot i que ara en fred tampoc crec que sigui ni de bon tros el millor de Toledo), només destacaríem la Porta de la Sang, amb vistes de la Manxa i la façana que la conté, que evoca a temps pretèrits on la gent devia contemplar desde els seus balcons tots els actes importants que hi succeïen (desde execucions fins a coronaments).
 
Amb aquesta aigua fineta que cau, la pujada fins l'alcazar és més rotllo, i al arribar a la plaça del davant, ens aixopluguem en un parell d'entre les botigues d'artesania que hi ha a Toledo, on entre tot tipus de souvenirs venen les mítiques, espades toledanas, fan gràcia alhora que penses que s'hi en vendran moltes... però clar que entre El Señor de los Anillor, Juego de Tronos,... el seu mercat entre el públic més freak ha degut pujar com l'escuma.

Al sortir fa bó, i així l'Alcazar, un edifici que ha servit de defensa a musulmans i cristians, a banda de viure un famós episodi (amb trist desenllaç pels republicans) durant la guerra civil, ens sembla molt més bonic quan li toquen els raigs de Sol, pugem a fer una cocacola a dalt perque les seves vistes de la catedral són dignes de veure.
 

Quan baixem i ara, amb calor, ens perdem entre els carrers del casc històric de Toledo, carrers amb nom i olor de pastissets, racons per aturar-s'hi un estona... fins que arribem a la plaça de l'ajuntament... aquesta sí que és maca, el Palau Arzobispal, l'ajuntament i sobretot, la Catedral, edifici súper espaterrant, aquí ens hi recreem la vista i fem fotos a dojo fins que ens cansem comença a ploure, ara sí força, fet, juntament amb el fet que ja són les set i es fa fosc que fa que haguem de tornar ràpid a casa, amb una breu parada a les termes romanes (el que sigui per no mullar-nos, tot i que aquestes termes són... cutres)

Arribant a l'hotel en Pau s'adorm, doncs no ha fet migdiada i ha caminat com el que més entre els adoquins de Toledo, nosaltres decidim que no farem res més que mirar el futbol i un capítol de Fringe abans d'anar a dormir.
 


Hi ha poques coses més segures que saber a quina hora s'aixeca en Pau si es va clapar a les set i sense siesta... a les set ja rondinava (i nosaltres també, per extensió) però ens ha anat bé per poder començar força d'hora a passejar. Hem vorejat un tros de muralles, fins arribar a la porta d'Alfons VI, meravellosa, ella, el Best Western del costat, i la plaça de dins, amb una escultura de Chillida inclosa i que hem definit com un lloc quasi perfecte per viure-hi. Entre d'altres coses no és perfecte pel clima, i sí, aquí plovia, no molt, però tocava els nassos. Hem pogut arribar a unes escales mecàniques que et remunten fins a la part alta del casc antic, però al arribar adalt la pluja era forta i hem hagut d'aturar-nos, res, cinc minuts, però ja t'entra el mal rotllo (que si no tenim les botes d'aigua d'en Pau, que si no tenim paraigues, que si entre el plànol, el cotxet, una mà per agafar a en Pau, la càmera.... amb que aguante el paraigües,...)

Amb això hem caminat fins el monestir de San Juan de los Reyes on just quan hi èrem a l'entrada (que no era la correcta per fer la vista), ha apretat de nou. Hem estat de sort, doncs un senyor ens ha deixat entrar per la porta que no era (hem pagat igualment els 2.5€ no creieu) i al entrar se'ns han passat els mals rotllos de la pluja, doncs tant l'esglesia (amb uns gravats de pedra a les parets) com el claustre (amb un sostre de fusta molt ben treballat) són de aúpa.

I el millor, tot sortint... feia Sol, i hem pogut passejar trànquils i contents fins l'esglesia de Sant Tomé on hi ha el quadre del Greco, El entierro del Conde de Orgaz, meravellós, sobretot amb l'audioguia que ens vam baixar que ens ha explicat tots els detalls del quadre i de la història.

Ja després de dinar hem tancat el cercle arribant-nos de nou a la catedral on... ha tornat a ploure força com ahir, amb la qual cosa hem tornat a l'hotel, a banyar i canvia a un Pau que estava xop i hem sortit a fer un últim volt per Toledo. El que havia de ser un passeig amb Sol i arc de sant Martí pels Cobertizos, uns carrers amb una vibra especial tapats amb passadissos aèris que comunicaven convents i monestirs (jo no vull ser malpensat però, perque voldrien comunicar-se capellans i monjes?) l'hem allargat i sincerament ens hem passat, ens hem anat fins al pont de Sant Martin i potser ha estat un passeig excessiu amb tot el tute que portàvem. He fet esport de pujar escales amb carrito en braços per tot el que tenia endarrerit del 2013!

Però en definitiva, xino-xano i cap a casa on ha hi som i donem per tancada una visita a una ciutat molt agradable de veure!
 
Ah! i com podeu veure... la pluja... no ens ha afectat a tots per igual... hi ha qui ha preferit 'Toledo bajo la lluvia'

pd. no sí girar el video i ara és mooooolt tard!

Read More